viernes, diciembre 10, 2010

L' ILLA DE LA RAÓ


A l’illa de la raó no hi espai per a la poesia: la fusta és fusta i el fang, fang. Capturar les paraules que travessen l’aire és el propòsit lloable d’un boig. Les lletres són fugisseres com cuques de llum, i moren tot just insinuar-se fora de la capsa.

L' ALFABET


Qui ho diria que la bellesa d’uns versos innocents poden resultar obscens. Que les metàfores poden convertir-se en les pitjors armes criminals mai imaginades. Però resulta que fer combinar l’alfabet és un ofici perillós. Les històries que fugen de la praxis representen un atemptat a la raó, a la llei, a les convencions establertes sota la coacció de l’amenaça.