A l’illa de la raó no hi espai per a la poesia: la fusta és fusta i el fang, fang. Capturar les paraules que travessen l’aire és el propòsit lloable d’un boig. Les lletres són fugisseres com cuques de llum, i moren tot just insinuar-se fora de la capsa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
La voz de los prisioneros, aquí: